De l’Art a Alcoi i la seua mort

3 jul.

Cert és que a l’Art no se li pot certificar la seua defunció, però sí posar-li tantes traves que resulte quasi impossible la seua supervivència. Clar està, que mentres hi haja artistes, hi haurà Art. Però parlem més concretament de l’Art a Alcoi.

Vivim en una ciutat que ha generat i genera artistes, i a més amb una certa qualitat destacable. Això és una realitat ben certa i crec que ningú opina el contrari. Però les arts plàstiques a Alcoi, en els últims anys han passat a ser ens fantasmagòrics que molt de tant en tant fan la seua aparició, mostrant que encara estan ací. Exemples hi ha uns quants, com l’il·lusori CADA i el Centre Cultural, l’activitat expositiva del qual és insuficient i indiferent, és com si  estigués detingut en l’espai i el temps. L’activitat potent i remarcada s’ha esfumat, volatilitzat, desintegrat i sempre amb la mateixa excusa que tots sentim pràcticament diàriament: no hi ha diners. Un enunciat que pareix haver-se convertit en una màxima, en un dogma. Però això no és motiu suficient com per a detindre la maquinària artística, la qual s’ha anat modificant en funció de les distintes situacions i sempre ha tirat avant. La falta de liquiditat no frena a altres consistoris veïns i d’açò, algun regidor, regidora i funcionaris electes haurien de prendre nota.

Així, la situació global en què ens hem estancat ha esdevingut que la majoria d’exposicions es realitzen en bars i restaurants, i que cada vegada se sumen més a aquesta activitat. Açò és un testimoni silenciós de la degradació de l’Art, un símptoma que les coses no van com haurien d’anar, per que, tot i no tindre res en contra d’aquesta activitat en locals de restauració, el treball de cada artista que ha de recórrer a açò es veu degradat, ja que un bar no és el lloc més adequat per a fer exposicions.

Com alguns saben, sóc pintor, i alguna vegada que altra m’he vist pràcticament forçat a fer exposicions en bars, cosa que no em creava una confiança sòlida, més bé, m’inundava una certa incertesa, i que a més, les conseqüències d’eixa exposició, i ho sé per experiència, ha sigut la poca repercussió i divulgació, i no parlem de les vendes, ja siguen barats o cars els quadres, no es venen. A més d’açò, tindre una freqüència excessiva d’exposicions en negocis de restauració no és el camí més encertat en l’evolució d’un pintor. Tot i això, espere que les mentalitats canvien i es generen de nou exposicions en llocs millors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: