Arxius | Uncategorized RSS feed for this section

De l’Art a Alcoi i la seua mort

3 jul.

Cert és que a l’Art no se li pot certificar la seua defunció, però sí posar-li tantes traves que resulte quasi impossible la seua supervivència. Clar està, que mentres hi haja artistes, hi haurà Art. Però parlem més concretament de l’Art a Alcoi.

Vivim en una ciutat que ha generat i genera artistes, i a més amb una certa qualitat destacable. Això és una realitat ben certa i crec que ningú opina el contrari. Però les arts plàstiques a Alcoi, en els últims anys han passat a ser ens fantasmagòrics que molt de tant en tant fan la seua aparició, mostrant que encara estan ací. Exemples hi ha uns quants, com l’il·lusori CADA i el Centre Cultural, l’activitat expositiva del qual és insuficient i indiferent, és com si  estigués detingut en l’espai i el temps. L’activitat potent i remarcada s’ha esfumat, volatilitzat, desintegrat i sempre amb la mateixa excusa que tots sentim pràcticament diàriament: no hi ha diners. Un enunciat que pareix haver-se convertit en una màxima, en un dogma. Però això no és motiu suficient com per a detindre la maquinària artística, la qual s’ha anat modificant en funció de les distintes situacions i sempre ha tirat avant. La falta de liquiditat no frena a altres consistoris veïns i d’açò, algun regidor, regidora i funcionaris electes haurien de prendre nota.

Així, la situació global en què ens hem estancat ha esdevingut que la majoria d’exposicions es realitzen en bars i restaurants, i que cada vegada se sumen més a aquesta activitat. Açò és un testimoni silenciós de la degradació de l’Art, un símptoma que les coses no van com haurien d’anar, per que, tot i no tindre res en contra d’aquesta activitat en locals de restauració, el treball de cada artista que ha de recórrer a açò es veu degradat, ja que un bar no és el lloc més adequat per a fer exposicions.

Com alguns saben, sóc pintor, i alguna vegada que altra m’he vist pràcticament forçat a fer exposicions en bars, cosa que no em creava una confiança sòlida, més bé, m’inundava una certa incertesa, i que a més, les conseqüències d’eixa exposició, i ho sé per experiència, ha sigut la poca repercussió i divulgació, i no parlem de les vendes, ja siguen barats o cars els quadres, no es venen. A més d’açò, tindre una freqüència excessiva d’exposicions en negocis de restauració no és el camí més encertat en l’evolució d’un pintor. Tot i això, espere que les mentalitats canvien i es generen de nou exposicions en llocs millors.

Anuncis

Sant Jordi i el drac

11 juny

Aquest és el títol de l’exposició col·lectiva que es va celebrar el passat mes de maig al Centre Cultural Mario Silvestre. El primer de tot, trobe que es una mostra que s’ha celebrat a destemps, hauria sigut millor que s’hagués celebrat a l’abril, un mes molt adequat per dur a terme una exposició amb aquesta temàtica i que, molt possiblement hagués incrementat el nombre de visites al centre, ja que aquest fa algún temps que romàn pràcticament buit.

Aquesta mostra tot i estar sota el suport de Romà de la Calle, delimita una qualitat molt distant amb la qual aquest expert treballa. I ho dic per què tan sols vaig trobar 3 peces que realment resultaren interessants. No és que les altres foren dolentes, més bé, es veien com els inicis d’un treball que s’ha de desenvolupar molt més, 3 peces de les quals, es veia un abans i un després en la tècnica, per què pel que fa a la idea, em sembla de per sí, una molt bona proposta.

Així, que per finalitzar, espere que d’ací un any, tornar a trobar-me aquesta exposició amb noves peces que hauràn evolucionat i madurat, aconseguint com a conseqüència una exposició més potent i interessant.

Subhasta d’Art a la Mútua de Levante

22 maig

El passat dijous dia 17 de maig va tindre lloc una activitat poc comú pel que fa al moviment artístic a Alcoi. Estic parlant, doncs de la subhasta d’art que es va celebrar a l’espai expositiu de la Mútua de Levante. Es tractava d’una activitat, la qual els seus beneficis anaven destinats al Perú. Tot un gest solidari.

Aquesta subhasta s’iniciava suposadamanent a les 18.00 i després a les 20.00 es donaven a conèixer les quantitats monetàries. La meua visita no tenia caràcter d’adquirir cap peça, sinó més bé tenia curiositat per saber quins artistes participaven. Quan vaig arribar a la suposada subhasta no hi havia ningú, tan sols un empleat de l’empresa i una persona que passejava per la sala, una mena de vigilant.

Penjats a les parets, hi havia una barreja molt heterogènia d’artistes locals, entre els quals vaig reconèixer a diversos com ara Raül Botella, Luís Sanus, Llorens Ferri o Trelis entre altres. Tota aquesta heterogeneïtat em resultà molt saturant, atés que no es pot avaluar amb els mateixos criteris una peça moderna que una clàssica. Tot i haver esmentat diversos autors coneguts, la resta d’artistes no els coneixia i la manca de cartel·les tampoc ajudava a esbrinar el seu nom ni a partir de quina xifra monetària es subhastava cosa que si fos un possible comprador, obstaculitzaria la venda bastant. També la inexistència de públic em va fer pensar a un nivell general, que a Alcoi, potser s’ha perdut la preocupació per l’Art i per anar a les exposicions més enllà del dia de la inauguració i possiblement per què l’artista és un conegut nostre. Aquest, concretament no era el cas, però és el que sol passar i amb aquesta actitud és normal que qualsevol intent de galeria d’Art a la ciutat implica un fracàs estrepitós. La passivitat de l’administració local, siga del color que siga, la poca afluència i la poca gent que està disposada a invertir una mica més de diners per una peça bona i no comprar un tros impersonal de llenç imprés a un centre de bricolatge son elements que dificulten la supervivència de l’Art i dels artistes a la ciutat.

Art en Alcoi. nou espai d divulgació artística

3 maig

Ací està el nou espai Art en Alcoi, fet per mí Rubén Fresneda, on de mica en mica aniré apujant els comentaris sobre les exposicions que es realitzen Alcoi.